Emocions i sentiments...

Aquesta tarda ha estat una tarda diferent, especial,  amb alegria, tristesa, ràbia, sorpresa... sí, una tarda d'emocions i sentiments!

Hem començat amb un conte/metàfora molt bonic:  Aquell ocells

" Hi havia una vegada un ocell molt savi que cada matí sortia a  volar amb els ocells més joves i les descobria moltes coses.

Abans de sortir, l'ocell savi, els explicava el que farien: avui anirem al CASTELL i un ocellet petit va entendre : "Avui anirem al MARTELL".

Avui volarem per SOBRE els núvols i l'ocellet petit va entendre ... volarem per SOTA els núvols.

Avui visitarem el cau del MUSSOL i l'ocellet va entendre... visitarem el cau del CARGOL.

Avui volemarem cap a SOL i l'ocellet va entendre...avui volarem SOLS."





Quan el conte ha acabat tots estàvem molt callats i pensatius... quan algú ha dit: "pobret, deu estar trist..." i a partir d'aquí hem iniciat una conversa sobre com podríem ajudar al pobre ocellet!

Les respostes han  estat moltes i el més curiós és que la majoria hem anat coincidint:

- l'ocellet necessitava amics

- l'ocellet necessitava buscar de nou els ocellets

- l'ocellet necessitava que algú l'ajudés a entendre el que deien els altres, a escoltar millor... etc.

Amb aquestes solucions segurament l'ocellet deixaria d'estar trist! però,  i nosaltres? Quan estem tristos? Què vol dir la tristesa? els petits estem tristos i tu Vanessa? Han preguntat uns quants, tu que fas quan estàs trista? Tots teníem ganes de parlar i alguns hem respost molt ràpid, altres hem dubtat, altres hem confós la tristesa amb la por... però, que diferencia aquest dos sentiments?

Un altre dubte que ens ha sorgit és que com es pot veure que un està trist, alegre, sorprès... i per respondre això hem mirat unes imatges que teníem a les taules.



Observem



Sorpresa

Ràbia



Burla



Ens hem adonat que totes  les cares que hi havia a les taules ens parlaven sense parlar... és a dir, ens transmetien unes emocions i gairebé de manera independent hem imitat les cares que anàvem mirant! i un cop hem recuperat la nostra cadira hem anat fent diferents cares... mireu mireu!



Sorpresa





Ràbia




Timidesa/ alegria



Què interessant ... les expressions de la cara són més importants del que ens pensem, és el que els grans anomenen expressions facials i llenguatge no verbal, i evidentment és molt important i a partir d'ara anirem parlant una mica més de tot això, els sentiments, les emocions... destacant que una educació emocional és important per:

-  adquirir un millor coneixement de les pròpies emocions

-  per identificar les emocions en els altres;

-  per aprendre a controlar i gestionar les nostres emocions...

I per acabar la tarda desprès de la conversa sobre la tristesa hem decidit pintar la tristesa... ratlles, llàgrimes, cares tristes...

Realment costa expressar un sentiment,no hi estem massa acostumats i a vegades se'ns oblida aquesta part interna, tant i tant important!!!

Per acabar però, deixem la tristesa a part i acabem amb un dolç somriure!!! el de qualsevol de vosaltres serveix... petonets i bona nit!!!