Sabeu qui és en
Blai, el petit xai? Nosaltres l’hem
conegut aquesta tarda després de plàstica.
“En Blai és un xai
que va aparèixer un nit d’hivern dins una olla de la cuina d’una granja... ningú
sap com va arribar allà! Era blanc i suau com un núvol de neu. De seguida
tothom el va acollir, però va ser la vaca Baba qui el protegia i alimentava,
igual que si fos el seu fillet!
Un dia en Blai va
sortir a jugar amb els conillets... i sabeu que li va passar? Doncs, que va
caure en un bassal i en sentir i veure que els altres es reien d’ell es va
posar molt trist i vermell com un pebrot... a partir d’aquell dia només
observava els altres lluny, molt lluny, però va arribar el moment d’anar a
escola i aqui, aix aquí va arribar el gran problema, en Blai, no volia anar-hi,
només de pensar-hi ja es posava nerviós i vermell... la Baba, li explicava que
era necessari anar a l’escola i conèixer nous amics, però en Blai enlloc d’animar-se
cada vegada estava pitjor... tant que fins el seu pel va canviar de color! Sí,
va passar de blanc a rosa, de rosa a vermell, de vermell a marró i de marró a
negre! Ja no era blanc ni tenia el pèl suau com un núvol!
La Baba li va dir
que havia d’anar a veure el Bruixot Culdegot, ell solucionaria el problema.. i
sí, només entrar el bruixut li va dir: tens el virus de la vergonya,
vergonyitis comunitis! I la solució per curar-se la tens tu!!!
Li va recomanar
anar amb els ulls ben oberts, observant el seu entorn, gaudint del que veia,
fixar-se amb tot el que es trobava, així el virus marxaria...
En tornar cap a
casa, va sentir un soroll... algú cantava, oh... la cançó de la vergonya... clar,
i la va anar cantant...
Es trobà els
conills que s’havien rigut d’ell , però aquesta vegada, no li va molestar que
es poguessin riure, no, es va posar a jugar amb ells i poc a poc el color del seu pèl
va canviar... i en arribar a casa, la Baba li va dir, tornes a tenir el pel
blanc i suau com un núvol de neu”
Tots hem escoltat
atentament el conte i hem adonat del problema que tenia el Blai i de com es
devia sentir estan tot sol i trist o passant vergonya, ja que tots, tots... en
algun moment o altre passem vergonya i notem com les galtes se’ns posen
vermelles i no sabem ben bé que dir, però avui després del conte hem après també
una petita cançó: La cançó de la vergonya i sabeu què... doncs que si t’agafa
la vergonya, pinta pomes a les galtes, sents un nus a dins la gola, t’esgarrapa
la pansa. FES UN SALT, CANTA I DANSA, FES UN SALT I L’ESPANTARÀS... per tant ja tenim un recurs més per anar
superant petits obstacles i anar gestionant això tant complicat de les emocions
i sentiments!!!
Esperem que us agradin els nostres dibuixos i ja ho sabeu a saltar, cantar i dansar si ens agafa la vergonya!
Petonets!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada