Gairebé...

... plou! Sí, sí, sí! Està plovent... fa tants dies que no plou que se'ns fa estrany mullar-nos en sortir de la classe, se'ns fa estrany caminar amb les botes o sentir el xip-xap en repicar les gotes d'aigua a la finestra...

El dia comença per tant de color gris, però ja us diem ara, només és el cel el que ha estat de color gris! Un dia més a la classe dels vaixells hem passat un dia màgic, un dia diferent, això ja ho tenen els viatges i les aventures, mai saps que et pot passar!

Aquest matí quan hem fet l'horari la Vanessa ens ha recordat que avui no hi hauria anglès... la Cèlia no hi és?  Sí, que hi és... però... Clar, avui venen un grupet de 4rt d'ESO a explicar-nos un conte... és veritat... quins ganes que tenim de saber quin conte serà ... 

Després del pati ha arribat el moment que tot el matí hem estat esperant! Preparem la classe i fem una mica de conversa abans. Recordem que són els sentiments i les emocions, parlem de l'autoestima, parlem de tot allò que ens passa sovint i que tant costa definir... i quan ja estem més que preparats i emocionats... truquen a la porta... són la Carmen, en Ferran, el Kelvin, l'Àlex de 4rt d'ESO amb el seu tutor en Francesc que venen preparats per fer-nos passar una bona estona i gaudir d'un moment únic! A la classe de P4 els més grans de l'escola! Nosaltres serem així també quan ens fem grans? Anirem a la classe dels més petits i els hi explicarem contes... 

La Carmen, l'Àlex, en Ferran i Kelvin

En Ferran, la Carmen, en Kelvin i l'Àlex ens presenten un conte: CASI 

"En Ramon és un nen a qui li agrada molt molt dibuixar, ho dibuixa tot i ho fa  a qualsevol lloc, situació, posició... senzillament li agrada dibuixar; un dia, però està a punt de dibuixar un gerro amb flors i el seu germà gran, en Lleó s’enriu del seu dibuix mentre la germana petita ho observa tot de lluny.

En Ramon dibuixa...

En Lleó s'enriu del seu dibuix...

A partir d’aquell moment en Ramon deixa de gaudir dibuixant, ja no el fa feliç, no li agrada el resultat final  i l’únic que busca es fer una còpia exacta de tot el que dibuixa i com que no li surt arruga els seus dibuixos, fins que arriba un dia que diu prou i es rendeix, però llavors... la seva germana petita, la Marisol l’observa i li diu que el mira mentre dibuixa, però ell enfadat diu que s’ha acabat, que no dibuixarà més i que marxi, però la petita recull el dibuix que havia tirat al terra i en Ramon li vol agafar i va cap a la seva habitació i quan està a punt de cridar-li es queda sorprès i veu que tota l’habitació de la petita està plena dels dibuixos que en Ramon havia tirat...

En Ramon no gaudeix dibuixant...

La seva germana petita recull tots els dibuixos

En Ramon una mica enfadat vol veure que fa  la Marisol amb els dibuixos

Ah! Sorpresa, la germana li diu que el seu preferit és el del gerro, sí, el que havia portat a deixar de dibuixar... és un GAIREBÉ un gerro, però és bonic i la resta de dibuixos també... i  a partir d’aquest moment comença a dibuixar un GAIREBÉ vaixell, GAIREBÉ flor... i de les coses reals als GAIREBÉ SENTIMENTS, GAIREBÉ POESIA... fins arribar a una conclusió hi ha GAIREBÉ coses, GAIREBÉ sentiments que no poden captar-se, sinó que cal gaudir-ne i així ho fa ell i arriba ser GAIREBÉ FELIÇ!"

En Ramon torna a dibuixar...

En Ramon és gairebé feliç!

... OH!!! quin conte tant i tant bonic... i què bé que ho han fet aquests actors i actrius de 4rt d'ESO...  els voleu veure i escoltar  una mica... 

S'han guanyat el nostre aplaudiment i simpatia, tots hem gaudit del conte i en acabar n'hem parlat una mica, la veritat és que ens ha sortit vergonyitis aguda i ens ha costat una miqueta deixar-nos anar... però la veritat és que han sortit algunes cosetes interessants! 

Hem comentat i coincidit en que tant petits com grans ens equivoquem i que no passa res, que cal tornar a intentar-ho; hem coincidit en què tots, grans i petits a vegades ens entristim i plorem i que sempre trobem algú per ajudar-nos... aix les mamis que han sortit vegades... hem coincidit que estimar-nos a nosaltres mateixos ens fa més feliços i que per tant tal com fa en Ramon, al final el més més important és ser feliç, sobretot cal ser feliç!!!

A la tarda hem recuperat el conte i hem analitzat una mica més els sentimens que es podien percebre i entre tots ens hem adonat que està present la ràbia, quan en Lleó s'enriu del dibuix d'en Ramon i ell llença el gerro o quan s'enfada amb la Marisol perquè li agafa el dibuix; la sorpresa quan s'adona de tots dibuixos que ha guardat la seva germana a l'habitació; la tristesa quan creu que no sap dibuixar i decideix no dibuixar més i l'alegria quan dibuixa i decideix que és gairebé feliç i gaudeix del que viu i fa... 

El més interessant de l'activitat ha estat el poder establir vincles amb els grans de l'escola! Poques vegades podem coincidir... i avui tot i la diferència d'edat, d'espai... ens hem adonat que tots, tots som PATUFETS i sabeu què? Ens encanta ser PATUFETS!!! 

Des d'aquí i per acabar gràcies un cop més als companys i al tutor de 4rt d'ESO!!!

Petonets!!!